HISTÒRIA I ARXIU

Arrels i inicis La Primera Època d’Or La Decadència La Renaixença Franquisme i transició La Segona Època d’Or

Arrels i inicis (S. XVIII - 1850)

Els castells són l’evolució dels balls de valencians, danses populars de caire eminentment religiós amb origen a València que, al llarg dels segles XVII i XVIII, van arrelar a les comarques del sud i oest de Catalunya.

A finals del segle XVIII els balls de valencians ja tenien un lloc destacat dintre de les festes majors de la Catalunya Nova i, per les Festes Decennals de Valls de 1791, es documenten els primers "Noys de Castells", colla que es convertiria en La Colla dels Pagesos, embrió de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

Són anys en què l’activitat es diferencia dels balls de valencians amb la pèrdua total de la dansa i l’increment de nivell en les construccions. Així mateix, s’estableix la tècnica actual de castells amb bases de pilars, es conforma el pom de dalt (si bé amb l’aixecador encara dret o mig dret) i, amb els anys, s’introdueixen els folres per als castells més difícils, com el dos de vuit. Els primers castells de vuit es van assolir el 1819, després de la Primera Guerra Carlina, i es va mantenir el nivell general de les dues colles malgrat l’aturada de la Segona Carlinada, que va acabar el 1849.

Els castells són, en aquest temps, un fenomen genuïnament vallenc, però les dues agrupacions es popularitzen per tot el Camp de Tarragona i el Penedès, on actuen contractades en viles i ciutats tot rebent l’ajuda de castellers locals. D’aquesta participació en festes majors forànies surt el nom de “Xiquets de Valls”. En alguns casos, com Tarragona o Vilafranca del Penedès, la relació d’aquestes poblacions amb les colles es fa molt estreta. De fet, sobre la dècada de 1850, les colles dels Pagesos i dels Menestrals passen a ser anomenades, respectivament, com “Muixerra” i “Roser”. Aquest canvi de nom es deu al fet que les confraries vilafranquines del Bon Jesús (dita popularment Muixerra) i de la Verge del Roser contractaven cadascuna una colla per a les seves festes.

La Primera Època d’Or (1851 – 1893)

Una de les etapes més controvertides per als historiadors és la que engloba els anys anteriors a la tercera Guerra Carlina, particularment l’anomenat “Trienni Meravellós” (1851-53), en què s’assoleixen els primers castells de nou pisos, un nivell que es mantindrà fins a l’esclat de la Tercera Guerra Carlista, el 1872. Construccions com els pilars de set amb folre, el tres i el quatre de nou amb folre, el tres de vuit aixecat per baix, el cinc de vuit o el dos de vuit amb folre són descarregats amb relativa freqüència per les dues colles. També es fan els primers pilars de vuit. Durant el conflicte, la Roser plega temporalment la seva activitat, mentre que la Muixerra es manté activa i fins i tot, el 1875, actua a Saragossa en la primera diada fora de Catalunya. Aquest fet provoca que, amb l’arribada de la pau, la Muixerra passi a ser coneguda com a “Colla Vella” i la Roser com a “Colla Nova”. El moment de major esplendor té lloc en els anys posteriors a la Guerra, quan es recuperen els castells de vuit i nou i s’hi afegeixen dues joies més: el quatre de nou sense folre i el cinc de nou amb folre, ambdós descarregats per la Colla Vella i que romandran com a llegendaris en la memòria de castellers i aficionats durant més d’un segle. Els castells són una activitat que surt del poble i per al poble, amb gran repercussió i celebrada per artistes com Josep Anselm Clavé o Àngel Guimerà. Com en tot el segle XIX i bona part del XX, els casteller cobren per fer castells i, en general, provenen de la classe treballadora i dels estrats més humils: pagesos, obrers, artesans, etc. Alguns d’aquests esdevenen herois i els caps de Colla, l’Isidre de Rabassó de la Vella i el Navarro de la Nova, són reconeguts arreu. En una societat tan jerarquitzada i dominada pels homes, era impensable que les dones poguessin fer castells.

La Decadència (1894 – 1925)

La plaga de la fil·loxera va assotar les vinyes del Camp de Tarragona i el Penedès a finals del segle XIX. Amb l’empobriment de la població, la industrialització i la millora de les comunicacions amb Barcelona gràcies al ferrocarril, el jovent d’aquestes comarques marxa en massa cap a la capital, on hi ha feina i possibilitats de prosperar. Els castells romanen, però amb el pas dels anys esdevenen una activitat antiga davant d’esports com el futbol, el ciclisme o la boxa, que arriben a casa nostra durant aquells anys. Els castellers envelleixen i els problemes per trobar canalla cada cop són majors. Conseqüentment, el nivell baixa dramàticament des de 1893, quan és compta amb l’últim castell de nou pisos documentat: el 1908 es perden definitivament els de vuit i en algun any posterior fins i tot no es pot arribar a fer ni castells de set. Aquesta decadència es veu agreujada pel fet que es crea una tercera colla de Xiquets de Valls, per l’escissió d’un grup de castellers de la Colla Vella comandats per Anton de l’Escolà. Així, des de 1895, a la “Colla Vella de Rabassó” i a la “Colla Nova del Querido” se’ls afegeix la "Colla de l’Escolà". El 1901, la Nova es dissol definitivament i molts dels seus castellers s’integren a la Colla de l’Escolà, que passarà a ser coneguda com “Colla Nova de l’Escolà”. Torna, doncs, la tradicional dualitat. Durant més de dues dècades en què els castells es donen quasi per morts, grups d’aficionats es dediquen a fer castells a les festes majors de les seves viles davant la impossibilitat de les colles vallenques de desplaçar-s’hi. Aquests intents fugaços de colles no tenen continuïtat fins que, al Vendrell i Tarragona, es creen agrupacions amb voluntat de permanència.

La Renaixença (1926 – 1939)

La creació de colles a Tarragona i el Vendrell esperona les colles de Valls. Totes les agrupacions comencen a fer castells de més envergadura i, el 1932, la Colla Vella recupera el quatre de vuit carregat i el dos de set a l’Arboç. Amb els anys les noves agrupacions vendrellenques i tarragonines també es parteixen, de manera que en diversos moments hi ha fins a sis o set colles actives. En aquella època té com a sostres els castells bàsics de vuit, a més de celebrar-se els primers Concursos de Tarragona. En aquesta època, les colles introdueixen una novetat: cadascuna elegeix un color distintiu per a les camises dels castellers, que fins llavors vestien sense uniformar amb roba de carrer.

Franquisme i transició (1939 – 1981)

Després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes de Valls imposen la fusió de les dues colles en una de sola anomenada, simplement, “Xiquets de Valls” i que en l’imaginari popular serà coneguda com “la Barreja” o “la Colla unificada”. A causa de la rivalitat centenària entre castellers, les relacions internes no són bones i, el 1947, un grup de castellers se separa i reorganitza al Colla Vella malgrat l’oposició de l’alcalde. La colla unificada es rebateja per ordre consistorial com “Muixerra de Valls”, un nom vinculat històricament amb la Colla Vella. Després d’anys d’intermitència, la Muixerra desapareixerà el 1964, deixant la Colla Vella com a única representant dels Xiquets de Valls fins a l’aparició de la Colla Joves el 1971. Els primers anys del Franquisme estan marcats per la rivalitat entre colles de Valls i entre aquestes i els Nens del Vendrell. Poc a poc apareixen noves colles a Vilafranca, l’Arboç i Barcelona, i es divideixen en dos els breument unificats “Xiquets de Tarragona”. Castellerament, són anys de recuperació ràpida dels castells de set i els bàsics de vuit que ja es feien en els anys immediatament anteriors a la Guerra, però, també d’estancament. El quatre de vuit i el tres de vuit són sostres assolits puntualment i caldrà esperar fins a finals de la dècada de 1960 per veure les primeres construccions superiors, com el dos de vuit amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit carregat. Aquestes construccions es van consolidant al llarg dels anys 70, mentre, en paral·lel, augmenta lentament el nombre de colles tant a les comarques amb tradició castellera com més al nord. L’amateuritació definitiva dels castellers (deixen de cobrar)i l’entrada progressiva, primer de membres de totes els orígens socials, i després de dones i nenes, expliquen un augment de nivell que esclatarà una dècada més tard.

La Segona Època d’Or (1981 – actualitat)

La diada de Santa Úrsula de 1981 marca un punt i a part en la història del fet casteller: la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega el quatre de nou amb folre, el primer castell de nou del segle XX. Els castells recuperen el nivell de la llegendària primera època daurada vuitcentista i la quantitat i qualitat de les construccions augmenta amb pas ferm en els anys posteriors: és la Segona Època d’Or, de la qual encara avui gaudim. L’arribada de la democràcia i la recuperació de les institucions d’autogovern de Catalunya ajuden a incentivar la cultura popular arreu del país i els castells. Als anys 90 s’assenten definitivament els castells bàsics de nou (tres i quatre folrats) estrenats en la dècada anterior i es completen noves construccions o construccions mítiques del segle XIX considerades impossibles pocs anys enrere: dos de nou amb folre i manilles, pilar de vuit amb folre i manilles, cinc de nou amb folre, quatre de nou amb folre i el pilar al mig, tres de vuit aixecat per baix, dos de vuit sense folre, quatre de nou sense folre i el tres de deu amb folre i manilles. El fet casteller es popularitza per quasi tot el país i esdevé un dels símbols més destacats de la cultura tradicional catalana. Apareixen colles noves en poblacions sense cap tipus de tradició castellera, fora de la zona tradicional del Camp de Tarragona i el Penedès. El boom casteller es manté ja en el segle XXI, tot i un petit estacament general entre els anys 2003 i 2008, fins arribar al moment actual, en què més colles que mai fan més i millors castells que mai.

LÍNIA DEL TEMPS

Segle XVIII – Consolidació dels balls de valencians

01/01/1701

Els balls de valencians, derivació de les muixerangues valencianes, es consoliden arreu de la Catalunya Nova. Aquesta manifestació artística consisteix en diversos balls i figures amb significat religiós. Amb els anys, les petites torres humanes van anar guanyant importància en detriment del ball, que es va quedar en segon terme.
Ball de Valencians de Valls: primera referència

04/05/1712

Un anotació sobre les rogatives celebrades a Valls entre el 28 d'abril i el 5 de maig de 1712 deixa constància per primera vegada de l'actuació d'un Ball de Valencians local a Valls: "(...) al acompanyament de dits il·lustres senyors anava la mulassa, un ball de cavallets, un de valencians, altre de bastonets, altre de moros y cristians y altra de pastorets que feyan uns minyons de deu a dotse anys, y la cobla dels musichs (...). Acabadas las completas tots los balls a la plassa del Blat y després acompanyaren los senyors jurats a quiscu en sa casa".
Neix Jaume Fuster, el primer enxaneta

21/04/1765

El 21 d'abril de 1765 neix a Valls Jaume Fuster Foguet, anomenat "Anxaneta". Es tracta de la primera persona coneguda a rebre aquest nom. Va morir el 1840, havent treballat de pagès tota la vida.
2 de febrer de 1791 – Primera actuació

02/02/1791

Un rebut, amb data de 7 de febrer de 1791, per la compra de roba i signat pel Dr. Cessat, rector de Valls, documenta per escrit l'existència dels "Noys de Castells". És el primer cop que s'anomena com a castells els membres del Ball de Valencians local - pagesos de professió - i, per tant, el primer cop que es diferencia aquesta activitat del fet casteller. Neixen els castells de la mà de la Colla dels Pagesos.
1805 – Documentada la dualitat

01/01/1805

Primera documentació de la dualitat de colles a Valls: Pagesos i Menestrals ja competeixen.
1808-1814 – Invasió napoleònica

01/01/1808

Els exèrcits francesos ocupen la península ibèrica. És la Guerra del Francès.
1819 – Primers castells de vuit

01/01/1819

Les dues colles de Valls fan els primers castells de vuit pisos documentats.
1833-1840 – Primera Guerra Carlina

01/01/1833

Amb la mort del rei Ferran VII, la successió al tron d’Espanya enfronta els partidaris de la seva filla, Isabel de Borbó, amb els de Carles Maria Isidre, germà del monarca. La Guerra dura set anys.
1846-1849 – Guerra dels Matiners

01/01/1846

Espanya i Catalunya tornen a estar en guerra civil, amb enfrontaments principalment a Catalunya. És la Segona Carlinada, també dita Guerra dels Matiners.
Tarragona, 23 de setembre de 1851 – Primers castells de nou

23/09/1851

Comença la Primera Època d’Or amb el primer castell de nou de la Colla de la Roser (posteriorment Colla Nova). La Colla de la Muixerra el descarregarà el 1854.
1858 – Els primers pilars de vuit

01/01/1858

Alió i Vallmoll (Alt Camp) veuen els primers pilars de vuit de la història. Les fonts històriques no acaben d’aclarir del tot quan i on es va fer, però sembla que com a mínim un dels dos hauria estat assolit per la Colla Vella.
1867 – Clavé composa “Los Xiquets de Valls”

01/01/1867

El músic Josep Anselm Clavé composa la peça coral “Los Xiquets de Valls”, inspirada en els castells que havia vist a Vilafranca anys abans.
La Masó, 22 de juliol de 1871 – “L’enxaneta”, d’Àngel Guimerà

22/07/1871

Magí Serra Miret “Magí de Janillo”, enxaneta de la Muixerra, mor en caure d’un castell a la Masó (Alt Camp). El tràgic succés va inspirar el poeta vendrellenc Àngel Guimerà a escriure la poesia “L’enxaneta”, publicada el 1876.
Barcelona, 24 de setembre de 1871 – Possible castell de nou a Barcelona

24/09/1871

Les colles de Xiquets de Valls són contractades per les festes de la Mercè de Barcelona, que aquell any van comptar amb la presència del rei Amadeu I. Tot i la divergència en les fonts escrites, hi ha la possibilitat que s’hi completessin castells de nou, com mostra un dibuix del diari La Campana de Gràcia.
21 d’abril de 1872 – Comença la Tercera Carlinada

21/04/1872

Comença la Tercera Guerra Carlina. L’activitat castellera es veu reduïda a mínims, tot i que els historiadors asseguren que la Muixerra no va aturar del tot la seva activitat.
Saragossa, 11-15 d’octubre de 1875 – Castells fora de Catalunya

11/10/1875

La Muixerra actua a les festes del Pilar de Saragossa, en la primera actuació castellera fora de Catalunya.
28 de febrer de 1876 – Fi de la Tercera Guerra Carlina

28/02/1876

Acaba la Tercera Guerra Carlina. Valls, Barcelona, Tarragona, Reus i altres poblacions catalanes ho celebren amb actuacions castelleres. La Muixerra, que havia estat l’única colla a mantenir-se mínimament activa durant el conflicte, passarà a ser coneguda com a “Colla Vella”, amb Isidre Tondo Ballart “Isidre de Rabassó”, de cap de Colla.
Tarragona, 23-24 de setembre de 1876 – La Guerra no apaga els castells de nou

23/09/1876

Tot i haver passat molt pocs mesos des de la fi de la Tercera Guerra Carlina, per les festes de Santa Tecla de Tarragona, les colles dels Xiquets de Valls ja tornen a alçar castells de nou pisos: el quatre de nou amb folre la Vella i el tres de nou amb folre totes dues. A més, la Colla Vella fa el pilar de sis caminant quasi tota la llargada de la plaça de la Font tarragonina.
Tarragona, 24 de setembre de 1878 – El pilar de vuit, ara per partida doble

24/09/1878

Les dues colles de Valls descarreguen sengles pilars de vuit a Tarragona, el dia de la Mercè. Caldrà esperar 136 anys per tornar a veure dos pilars de vuit descarregats en una mateixa actuació.
Altafulla, 11 de novembre de 1879 – Torna el pilar de vuit

11/11/1879

La Colla Vella descarrega el pilar de vuit a Altafulla (Tarragonès), una fita immortalitzada anys més tard amb un monument a escala real a la mateixa plaça del Pou altafullenca.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de 1880 – “Mundeta, deixa que es cremin els pollastres”

30/08/1880

Fèlix Cusiné, gran aficionat als castells vilafranquí, va pronunciar aquestes paraules a la seva esposa en veure que les dues colles de Valls completaven el tres de nou folrat de forma simultània a la sortida d’ofici. A la diada de Sant Fèlix, ambdues agrupacions completarien el tres de vuit per baix i el quatre de nou, el dos de vuit i el pilar de set folrats.
Vilafranca del Penedès, 31 d’agost de 1880 – El gran espadat arriba a Vilafranca

31/08/1880

Només un dia després d’un Sant Fèlix històric, la Colla Vella, amb el pilar de vuit amb folre i manilles, signa el millor espadat vist a Vilafranca el segle XIX.
Valls, 2 de febrer de 1881 – La millor Candela

02/02/1881

Les festes Decennals viuen la millor actuació feta mai per aquestes dates,amb el pilar de vuit amb folre i manilles com a major construcció.
Santa Tecla, 1881

23/09/1881

Històrica diada per a la Colla Vella, en la qual, per primera vegada s'assolia descarregar el quatre de nou (sense folre). Degut a la importància del castell creiem que es poden detallar els castellers que hi pujaren: Enxaneta: Jaumet de la "Segaleta" Aixecador: Tomàs de Batet. Dosos: "Batistet" i "Xato de la Marineta" Sisens: J. Pairot, "Joanet de la Fam", "Pito" i "Ramon de Garí" Quints: "Anton de la Masó", "Garí", Batet (pare) i "Miquel de Janillo" Quarts: "Batista de Janillo", "Manuel Rabassó, "Joanet de Janillo" i Jaume Raduant. Terços: "Cisquet de Garí", "Fèlix", "Guerxo de Xacó" i l'Isidre de Rabassó. Segons: "L'Espiridó de Tarragona", Silvestre de Creixell, Bertran de la Riera i "Anton de l'Escolà". Baixos: Magí de Mora, "Pachico" de Constantí, "Gravat deBairó" i "Josep de la Garria"
Santa Úrsula 1883

28/10/1883

Una altre castell titànic era vençut per la Colla Vella. El cinc de nou amb folre era vestit per primera vegada a la història, però si el castell ja era per si sol prou important, encara va ser més digne de menció la manera com es va fer. La Colla Vella intentà una primera vegada el castell, tot i que l'enxaneta va arribar a fer l'aleta, el castell s'ensorrà quan el menut encara no era a terra (en aquell temps no es considerava fet el castell fins que aixecador i enxaneta arribaven a al pinya). Tot seguit la Colla ho intentà un altre cop sense assolir l'èxit desitjat. Un tercer intent va ser el decisiu i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, vestia per primera vegada tan impressionant castell. Segons alguna crònica, la Colla Vella va acabar portant al balcó el pilar de set. La Colla Nova el va intentar en dues ocasions sense èxit. En un principi, la Colla Vella no havia d’actuar a Santa Úrsula sinó a Reus, on havia estat contractada per la fira de tardor. No obstant, la pluja va fer posposar la Santa Úrsula vallenca una setmana, fet que va permetre-hi la presència de la nostra colla i, per tant, la consecució d’aquest llegendari castell.
El Vendrell, 1893 – S’acaben els castells de nou

01/01/1893

Darrer castell de nou documentat del segle XIX: un quatre de nou amb folre de la Colla Vella al Vendrell.
Valls, 1895-1903 – Tres colles de Xiquets de Valls

01/01/1895

El 1895, un grup de castellers de la Colla Vella s’escindeix i crea una nova agrupació liderats per Anton Fàbregas i Mialet “Anton de l’Escolà”. Així, Valls compta amb tres colles de Xiquets: la Vella de Rabassó, la Nova del Querido i la de l’Escolà. Amb la desaparició de la Nova el 1903, es recupera la dualitat quan alguns dels castellers d’aquesta s’integren a la de l’Escolà, que passa a ser coneguda com a “Nova de l’Escolà”.
1908 – El darrer carro gros

01/01/1908

Últim quatre de vuit carregat de la Decadència castellera, a càrrec de la Colla Vella. S’encetà una llarga i fosca època en què el món casteller mantindrà el seu sostre en els set pisos.
Valls, 27 d’octubre de 1916 – Xènius i l’Isidre de Rabassó

27/10/1916

L’escriptor Eugeni d’Ors, conegut com “Xènius”, escriu una “pindàrica” en honor al cap de Colla de la Vella de Valls, Isidre de Rabassó.
Valls, 1918 – De l’Isidre al Gravat

01/01/1918

Mor Isidre de Rabassó. El seu fill Ramon Tondo Dilla “Gravat de Rabassó” pren el comandament com a cap de la Colla Vella.
Barcelona, 1929 – Estrenem camises

01/01/1929

En una actuació a l’Exposició Universal de Barcelona, els castellers de la Colla Vella actuen per primer cop uniformats amb camisa rosada.
Tarragona, 1932 – Tarragona organitza el seu primer Concurs

01/01/1932

La Colla Vella guanya el primer Concurs de castells celebrat a la Plaça de Braus de Tarragona, el segon de la història. El Jurat va ser presidit pel músic Pau Casals.
L’Arboç, 28 d’agost de 1932 – Es recuperen els castells de vuit

28/08/1932

La Colla Vella descarrega el dos de set i carrega el quatre de vuit a la Festa Major de l’Arboç. La Renaixença castellera ja és una realitat.
Montblanc, 8 de setembre de 1934 – El carro gros, descarregat

08/09/1934

La Colla Vella descarrega el quatre de vuit, l’únic castell de vuit que descarregarà abans de la Guerra Civil, a la festa major de Montblanc.
18 de juliol de 1936 – Comença la Guerra Civil

18/07/1936

S’atura completament l’activitat castellera a causa del conflicte.
1937 – Perdem el cap de Colla

01/01/1937

Mor el Gravat de Rabassó, cap de Colla de la Colla Vella, en un accident laboral.
Valls, 23 de gener de 1939 – 1946. Es creen els Xiquets de Valls, colla anomenada també “la Barreja”

23/01/1939

Les autoritats franquistes obliguen les dues colles vallenques a fusionar-se i a actuar per celebrar la “Fiesta de la Liberación”, és a dir, l’ocupació de la ciutat per part de les tropes nacionals. Castellers de la Vella protesten la fusió, però no els queda més remei que acceptar-la. Neix la colla unificada Xiquets de Valls, coneguda popularment com la Barreja.
Cabra del Camp, 15 de setembre de 1946 – Primer embrió de la reorganització

15/09/1946

Un grup d’ex castellers de la Colla Vella, acompanyats de jovent vallenc, actuen a Cabra del Camp, tot formant un primer embrió per reorganitzar la Colla i trencar la unitat dels Xiquets de Valls.
Valls, 2 de febrer de 1947 – Torna la Colla Vella

02/02/1947

Després d’onze anys, es reorganitza la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a la qual els seus integrants afegeixen l’epítet “de Rabassó”, per deixar clara la continuïtat amb l’agrupació existent abans de la Guerra Civil. Pau Parés Plana “Pau de Parés” és escollit cap de Colla. La primera actuació, per la Candela, té lloc a la plaça del Blat de Valls amb el tres de set, el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc. La Colla compta amb l’oposició del Consistori vallenc, partidari de mantenir la colla unificada.
Valls, 1948 – Nou cap de Colla

01/01/1948

Francesc Fàbregas Llavoré “Cisquet de l’Escolà” és elegit nou cap de Colla.
Valls, 24 d’octubre de 1948 – El dos de set, carregat el segon any

24/10/1948

La Colla Vella carrega el seu primer dos de set a la fira de Santa Úrsula de Valls, en el seu segon any des de la reorganització.
Valls, 1950 – Nou cap de Colla

01/01/1950

Josep Gasque Padró “Pep de la Llet” és elegit cap de Colla.
Valls, 22 d’octubre de 1951 – El dos de set, ara sí, descarregat

22/10/1951

Primer dos de set descarregat des de la reorganització de la Colla, per Santa Úrsula.
Valls, 4 de juny de 1952 – No actuem davant de Franco

04/06/1952

La Colla Vella es nega a actuar en la visita de Francisco Franco a Valls, al·legant problemes per aconseguir canalla. Les autoritats locals van obrir una investigació als màxims dirigents de la Colla, però no van arribar a sancionar-los de cap manera. En anys posteriors sí que s’actuaria diversos cops davant del dictador.
Tarragona, 28 de setembre de 1952 – Tornem als Concursos

28/09/1952

Tarragona recupera els Concursos castellers amb una nova edició en la qual la Colla Vella va acabar tercera.
Valls, 27 d’octubre de 1952 – Carreguem el pare dels castells

27/10/1952

Recuperació dels castells de vuit amb el tres de vuit carregat per Santa Úrsula.
Tarragona, 22 d’agost de 1954 – Victòria al Concurs

22/08/1954

Aconseguim la primera posició al Concurs de Tarragona, que s’havia recuperat dos anys abans. Dos de set, tres de set per baix, quatre de set amb el pilar i tres de vuit carregat serveixen per adjudicar-se el títol.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de1954 – El carro gros, a Sant Fèlix

30/08/1954

La Colla Vella torna a carregar el quatre de vuit després de vint anys del darrer, aquest cop a Vilafranca.
Valls, 23-24 de juny de 1956 – A casa per Sant Joan

23/06/1956

La Colla Vella refusa actuar a Valls per la Festa Major de Sant Joan en desacord amb l’Ajuntament per la diferència de dotacions econòmiques entre les dues colles.
Tarragona, 12 d’agost de 1956 – Segona victòria consecutiva a Tarragona

12/08/1956

De nou, la Colla Vella torna a quedar primera al Concurs de Tarragona. L’actuació: dos de set, tres de vuit carregat i tres de set per baix.
Valls, 18 de novembre de 1956 – Comencem els dinars de germanor

18/11/1956

La Colla Vella celebra per primer cop un dinar de germanor amb tots els seus castellers en acabar la temporada, un costum que es manté viu avui en dia, tot i que en forma de sopar.
Brussel·les, 25-30 de juliol de 1958 – Primera actuació a l’estranger

25/07/1958

La Colla Vella actua a l’Exposició Universal de Brussel·les, amb el tres i el quatre de set com a millors castells.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de 1958 – Primer castell de vuit descarregat en 24 anys.

30/08/1958

La Colla Vella descarrega el seu primer quatre de vuit des de 1934, a la diada de Sant Fèlix.
Barcelona, 27 de setembre de 1964 – Comencem amb bon peu els Concursos de Can Jorba

27/09/1964

Els grans magatzems Jorba-Preciados organitzen un Concurs casteller al Portal de l’Àngel de Barcelona. La Colla Vella se’n proclama vencedora amb cinc de set, dos de set, tres de set i un intent de quatre de vuit.
Barcelona, 26 de setembre de 1965 – A Can Jorba, campions per segon cop

26/09/1965

La Colla Vella guanya el segon Concurs de Can Jorba, a Barcelona amb una de les millors actuacions fetes fins el moment al segle XX: dos de set, quatre de vuit i tres de set aixecat per baix.
Santiago de Compostela, 2-5 de setembre de 1965 – Viatge a Santiago de Compostela

02/11/1965

La Colla Vella viatja a Galícia en el marc d’una peregrinació a Santiago des de la província de Tarragona.
Barcelona, 25 de setembre de 1966 – Victòria i polèmica al tercer Can Jorba

25/09/1966

En un frec a frec històric amb els Nens del Vendrell, la Colla Vella torna a guanyar el Concurs de Can Jorba, el darrer dels tres que es van celebrar. Les dues colles van fer la mateixa actuació: dos de set i quatre de vuit carregats i tres de set aixecat per baix descarregat. Els vendrellencs, que quedaven per sota a causa de les penalitzacions per haver assolit el dos de set al segon intent, van protestar el tres de set per baix de la Colla Vella, que deien que s’havia alçat incorrectament. Tot i que el Jurat va donar el castell per bo, fet que assegurava la victòria vallenca, La Colla Vella vam carregar en quarta ronda el tres de vuit, un castell que feia nou anys que ningú assolia i que treia qualsevol ombra de dubte a la nostra victòria.
Valls, 6 de febrer de 1968 – Nou cap de Colla

06/02/1968

Eusebi Domingo Forés “Sèbio de la Gallineta”, nomenat cap de Colla.
Valls, 1 de setembre de 1968 – S’inauguren “les cases dels castells”

01/09/1968

S’acaba, després de més de dos anys d’obres, la Cooperativa d’Habitatges Colla Vella, un barri impulsat per la Colla per donar habitatge digne als castellers i familiars de castellers que més ho necessitaven.
Valls, 22 de juny de 1969 – El Monuments dels Castells

22/06/1969

Valls estrena el monument “als seus Xiquets”, ubicat al passeig dels Caputxins.
Valls, 24 de juliol de 1969 - El pilar de sis, a casa

24/07/1969

A la Festa Major de la Cooperativa d’Habitatges, la Colla Vella carrega el seu primer pilar de sis des de la decadència castellera.
Valls, 12 d’octubre de 1969 – Valls veu la Catedral dels castells

12/10/1969

En una diada creada expressament el dia del Pilar, es carrega a la plaça del Blat de Valls el primer cinc de vuit del segle XX.
Valls, 26 d’octubre de 1969 – El cinc de vuit... i el tres!

26/10/1969

En una Santa Úrsula històrica, la Colla Vella torna a carregar el cinc de vuit i el pilar de sis i descarrega el seu primer tres de vuit des del segle XIX. A més, prova sense èxit el dos de vuit, el primer intent de castell amb folre de la centúria.
Barcelona, 24 de setembre de 1902 – El primer Concurs

La Colla Vella guanya el primer Concurs de castells, organitzat per la Federació Gimnàstica al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Enmig d'una sèrie de competicions atlètiques organitzades per les festes de la Mercè, la Colla Vella participava guanyant-lo, en un "Concurs Regional de Xiquets de Valls". Els castells fets foren el 2/6 amb figuereta, 4 de 7 amb el pilar, 3/7 aixecat per baix, 3 de 7 i el pilar de 5. Aquesta fora històricament la primera competició de castells organitzada de la que es té constància.
Valls, 1970 – Reconeixement legal

01/01/1970

La Colla Vella redacta uns estatuts i es converteix en la primera colla castellera a ser reconeguda com a entitat plenament legalitzada.
Tarragona, 27 de setembre de 1970 – Segons al nou format del Concurs

27/09/1970

Torna el Concurs de Tarragona. La Colla Vella queda segona carregant el primer dos de vuit amb folre del segle, així com els pilars de sis i de set folrat (aquest darrer feia quasi un segle que no l’assolia). El Concurs tenia unes bases controvertides, ja que donaven pocs punts al cinc de vuit, castell a l’abast de la Colla Vella, i molts als pilars, dominats pels Nens del Vendrell, que acabarien guanyadors. El temps va acabar donant la raó a les queixes de la Vella, que malgrat tot va decidir participar-hi.
Valls, 1971 – Medalla d’Or de la ciutat de Valls

02/02/1971

L’Ajuntament de Valls atorga la Medalla d’Or de la ciutat a la Colla Vella.
Vilafranca del Penedès, 12 d’octubre de 1973 – Un nou Concurs, a Vilafranca

12/10/1973

Amb dos de set i quatre de vuit descarregats i tres de vuit carregat, la Colla Vella guanya el Concurs de Vilafranca, organitzat per l’empresa de mobles Quer al camp de futbol municipal, sense la presència dels Nens del Vendrell.
Burgos, 28-30 de juny de 1974 – A terres castellanes

28/06/1974

Viatge de la Colla Vella a Burgos on entre altres castells s'hi descarrega el quatre de set.
Valls, 27 d’octubre de 1974 – Tres castells de vuit

27/10/1974

Per Santa Úrsula, la Colla Vella torna a fer història descarregant tres castells de vuit (dos folrat, tres i quatre) per primer cop al segle.
Valls, 10 de març de 1979 – Nou cap de Colla

10/03/1979

Guillem Bartolí Balañà és elegit cap de Colla.
Valls, 27 de maig de 1979 – El primer local

27/05/1979

La Colla Vella inaugura el seu primer local social de propietat, ubicat al carrer de l’Església, al barri antic de Valls.
Valls, 25 d’abril de 1981 – Creem el grup de grallers

25/04/1981

La Colla Vella crea el seu propi grup de grallers, que s’estrena en una actuació a la inauguració de l’institut politècnic de formació professional de Valls, en la qual encara els van acompanyar grallers penedesencs contractats.
Valls, juny de 1981 – Es publica “La Veu”

01/06/1981

Primer número de la revista interna “La Veu de la Colla Vella”.
Valls, 25 d’octubre de 1981 – Comença una nova era

25/10/1981

Amb el quatre de nou amb folre, el primer castell de nou descarregat del segle XX, la Colla Vella obre la Segona Època d’Or dels castells en una històrica diada de Santa Úrsula, en la qual també completa el tres de vuit i el dos de vuit amb folre.
Valls, 24 de juny de 1982 – El pilar també s’aixeca per baix

24/06/1982

Per Sant Joan, la Colla Vella recupera una altra construcció mítica carregant el pilar de sis aixecat per baix.
Tarragona, 3 d’octubre de 1982 – El Concurs torna a ser nostre

03/10/1982

Nova victòria al Concurs de Tarragona, amb el quatre de nou amb folre carregat com a sostre, acompanyat del tres de vuit i del dos de vuit amb amb folre.
Valls, 24 d’octubre de 1982 – Després del quatre, el tres

24/10/1982

Nova Santa Úrsula pel record amb el primer tres de nou amb folre carregat de la centúria.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de 1983 – Vilafranca torna a veure nou pisos

30/08/1983

El quatre de nou amb folre carregat per la Colla Vella torna a portar els castells de nou a Vilafranca, un segle després.
Valls, 25 de novembre de 1983 – Teatre casteller

25/11/1983

Un grup de castellers aficionats al teatre representen al Teatre Principal de Valls “Lo tres de nou”, de Raimon Casas Pedrerol, una obra de 1901 de temàtica castellera llargament oblidada.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de 1984 – El primer cinc de vuit descarregat

30/08/1984

Per Sant Fèlix, la Colla Vella descarrega (al segon intent) el seu primer cinc de vuit del segle, que alhora és també la primera catedral que veu Vilafranca del Penedès des del segle XIX.
Tarragona, 30 de setembre de 1984 – Segona victòria consecutiva al Concurs de Tarragona

30/09/1984

Amb el quatre de nou amb folre carregat, el dos de vuit folrat i el tres de vuit, la Colla Vella es torna a adjudicar la victòria al Concurs.
Milà (Itàlia), 20-24 de febrer de 1985 – Castells de vuit a Itàlia

20/02/1985

La Colla Vella representa Catalunya a la fira de turisme BIT-85, a Milà (Itàlia), amb el quatre de vuit com a millor castell. Era la primera construcció de vuit pisos feta mai a l’estranger.
Lausana (Suïssa), 12-16 de setembre de 1986 – Suïssa també veu castells rosats

12/09/1986

La Colla Vella torna a representar Catalunya a l’estranger, en aquest cas a Lausana (Suïssa). El quatre de vuit va ser el millor castell.
Tarragona, 5 d’octubre de 1986 – Tres concursos consecutius

05/10/1986

Per tercera edició consecutiva, la Colla Vella guanya el Concurs de Tarragona, amb el tres de nou amb folre carregat en quarta ronda. Abans havia assolit el dos de vuit amb folre, el cinc de vuit i el tres de vuit.
Valls, 23 d’octubre de 1988 – El tres de nou es descarrega

23/10/1988

Després de diversos anys batallant-hi, la Colla Vella aconsegueix descarregar el seu primer tres de nou amb folre del segle XX.
Valls, 4 de desembre de 1988 – Nou local, al Portal Nou

04/12/1988

Inauguració del nou local social, al Portal Nou de Valls.
Valls, gener de 1990 – Nou cap de Colla

01/01/1990

Eusebi Domingo Molina “Sebiet”, nou cap de Colla. Sebiet és fill d’Eusebi Domingo Forés “Sèbio de la Gallineta”, qui també va ser cap de Colla de 1968 a 1979.
Montserrat, 1991 – Un pilar d’escaladors

01/01/1991

Un grup de castellers escaladors de la Colla Vella completen el pilar de quatre al cim del Cavall Bernat, a Montserrat.
Houston (Estats Units), 21-28 d’abril de 1992 – Cap a Amèrica!

21/04/1992

Per primer cop, els castells surten d’Europa i ho fan de la mà de la Colla Vella, convidada al Festival del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica celebrat a Houston (Estats Units). També es faran castells a la ciutat de San Antonio. El tres i el quatre de vuit van ser les millors construccions del viatge.
Barcelona, 25 de juliol de 1992 – Els castells, presents als Jocs Olímpics

25/07/1992

La Colla Vella va ocupar el lloc central, davant de la llotja presidencial, en la cerimònia d’obertura de les olimpíades de Barcelona 92, en la qual van actuar diverses colles.
Valls, 25 de octubre de 1992 – La tripleta màgica

25/07/1992

Quatre de nou amb folre, tres de nou amb folre i cinc de vuit, tots descarregats en una diada de Santa Úrsula que va marcar un abans i un després.
Barcelona, 27 d’abril de 1993 – La Creu de Sant Jordi

27/04/1993

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Valls, 11 de març de 1994 – Nou cap de Colla

11/03/1994

Juan Romero Martínez “Juanacho”, escollit cap de Colla.
Xicago (Estats Units), 12-24 de juny de 1994 – Nova aventura nord-americana

12/06/1994

Aquest cop Xicago és l’indret dels Estats Units on la Colla Vella alça els seus castells en motiu de la Copa del Món de futbol. El quatre de vuit va ser la millor construcció.
Tarragona, 2 d’octubre de 1994 – Primers al Concurs

02/10/1994

La Colla Vella torna a guanyar el Concurs de Tarragona després de tres edicions sense obtenir la victòria, en un interessant frec a frec amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Valls, 23 d’octubre de 1994 – Tres castells de nou i castell inèdit

23/10/1994

Per primer cop en la història es descarreguen tres castells de nou en una mateixa diada, entre ells el dos de nou amb folre i manilles, mai descarregat fins aleshores.
Vila-rodona, 5 de novembre de 1995 – El quatre amb el pilar, al sarró

05/11/1995

A Vila-rodona (Alt Camp), la Colla Vella carrega el quatre de vuit amb el pilar, una construcció que no assolia des de feia més de cent anys.
Bràfim, 11 de setembre de 1996 – Pilar de sis descarregat

11/09/1996

Per primer cop des de la Renaixença castellera, la Colla Vella descarrega el seu primer pilar de sis, dintre de l’església de Bràfim (Alt Camp).
Valls, 27 d’octubre de 1996 – El cinc de nou, 113 anys després

27/10/1996

El cinc de nou amb folre, castell llegendari del segle XIX, és descarregat per la Colla Vella en la diada de Santa Úrsula.
Valls, 2 de febrer de 1997 – 50 anys de la reorganització

02/02/1997

Comencen les celebracions pel cinquantè aniversari de la reorganització de la Colla.
Valls, 7 de març de 1997 – Nou cap de Colla

07/03/1997

Rafael Banderas Delfa agafa el càrrec de cap de Colla.
Valls, 6 d’agost de 1997 – El quatre de vuit amb el pilar, completat del tot

06/08/1997

Després de carregar-lo dos anys enrere, la Colla Vella descarrega el seu primer quatre de vuit amb el pilar del segle a la diada de la Firagost de Valls.
Montblanc, 6 de setembre de 1998 – El pilar folrat, descarregat

06/09/1998

A Montblanc, la Colla Vella descarrega el pilar de set amb folre, el primer del segle XX per a la Colla.
Tarragona, 4 d’octubre de 1998 – Lluitant fins el final

04/10/1998

En un Concurs renyidíssim amb els Castellers de Vilafranca (que van acabar guanyant), la Colla Vella corona el seu primer pilar de vuit del segle i, per primer cop en la seva història, el quatre de nou amb folre i pilar.
Valls, 25 d’octubre de 1998 –El gran pilar torna a Valls

25/10/1998

La Colla Vella descarrega, per Santa Úrsula, el seu primer pilar de vuit amb folre i manilles del segle XX, acompanyat del cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre i pilar carregats, i el tres de nou amb folre descarregat.
Barcelona, 30 de desembre de 1998 – Mor Rafael Banderas

30/12/1998

El cap de Colla, Rafael Banderas Delfa, mor a Barcelona a causa d’una greu malaltia. El dia de cap d’any de 1999, companys de Colla, representats de totes les colles i milers de vallencs li diuen adéu en un multitudinari funeral a l’església de Sant Joan i posteriorment pels carrers de Valls.
Valls, febrer de 1999 – Nou cap de Colla

02/02/1999

L’Assemblea elegeix Raül Martín Bonamusa nou cap de Colla.
Valls, 23 d’octubre de 1999 – Publiquem llibre

23/10/1999

Publicació del llibre en dos volums “Colla Vella dels Xiquets de Valls 1947-1997”, d’Agustí Pena Martínez, que repassa la història de la Colla des de la reorganització després de la Guerra. Inclou un poema dedicat del poeta Miquel Martí i Pol.
Vila-rodona, 7 de novembre de 1999 – Torna l’últim mite

07/11/1999

El tres de vuit aixecat per baix, l’última de les grans construccions del segle XIX que quedava per assolir en el segle XX, és descarregat a Vila-rodona per la Colla Vella.
Saint-Cyr-sur-Loire (França), 12-15 de juny de 2000 – A França

12/06/2000

Viatge a Saint-Cyr-sur-Loire (França), població agermanada amb Valls, on s’hi completen castells de set i vuit.
Valls, 10 de setembre de 2000 – Dos castells de vuit simultanis

10/09/2000

Per la Diada Nacional, la Colla Vella descarrega simultàniament el tres i el quatre de vuit.
Tarragona, 8 d’octubre de 2000 – Colla de deu i victòria

08/10/2000

La Colla Vella assoleix la primera posició al Concurs de Tarragona amb el tres de deu amb folre i manilles carregat com a construcció estrella. La Colla ja és, de ple dret, colla de deu. El cinc de nou amb folre i el dos de nou amb folre i manilles completen l’actuació, en la qual també es va intentar el dos de vuit sense folre.
Vila-rodona, 5 de novembre de 2000 – Vila-rodona veu el primer dos net

05/11/2000

A Vila-rodona, es carrega el primer dos de vuit sense folre de la història de la Colla.
Valls, 20 de gener de 2001 – Dos-cents anys de castells

20/01/2001

Comencen els actes de celebració del bicentenari de la Colla, que duren tot un any.
Valls, 2 de febrer de 2001 – Decennals amb castell de nou

02/02/2001

La Colla Vella descarrega el tres de nou folrat a la diada de la Candela, el 2 de febrer. És el castell de nou més matiner de la història moderna.
Reus, 7 d’octubre de 2001 – El nou de vuit

07/10/2001

A Reus, descarreguem el primer nou de vuit de la història dels castells.
Valls, 21 d’octubre 2001 – El quatre de nou net, coronat

21/10/2001

A Santa Úrsula, la Colla Vella carrega el quatre de nou sense folre, el primer de la Colla des de 1881.
Valls, 27 d’octubre de 2002 – La millor Santa Úrsula fins al moment

27/10/2002

Amb el quatre de nou amb folre i pilar (el primer descarregat per la Colla), el quatre de nou sense folre carregat, el tres de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles, la Colla Vella fa la millor actuació assolida mai a Valls.
Valls, febrer de 2003 – Nou cap de Colla

01/02/2003

Xavier Pons Bonet, elegit cap de Colla per l’assemblea general.
Graz (Àustria), 7-8 d’agost de 2004 – Ara, a Àustria

07/08/2004

Viatge a Graz (Àustria), on es completen castells de vuit.
Valls, febrer de 2005 – Repetim cap de Colla

25/03/2005

Raül Martín Bonamusa torna a ser cap de Colla en un segon mandat.
Frankfurt (Alemanya), 12-14 d’octubre de 2007 – Representem Catalunya a Frankfurt

12/10/2007

Actuació a la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya), on la cultura catalana era la convidada d’honor. El cinc de vuit va ser el nostre millor castell. També hi van actuar els Castellers de Vilafranca.
Valls, febrer de 2008 – Nou cap de Colla

01/02/2008

Rafel Pena Martínez “Xamalí” és votat cap de Colla per l’Assemblea.
Valls, febrer de 2009 – Nou cap de Colla

02/02/2009

Xavier Pena Martínez és escollit cap de Colla.
Xangai i Hangzhou (Xina), 21-31 de maig de 2010 – A la Xina i amb nou pisos

21/05/2010

La Colla Vella representa Catalunya a l’Exposició Universal de Xangai i actua, a més, a Hangzhou, on descarrega el primer tres de nou amb folre fet mai fora dels Països Catalans. La Apadrinament de la colla castellera xinesa Xiquets de Hangzhou.
Nairobi, 16 de novembre de 2010 – Patrimoni mundial

16/11/2010

En una reunió celebrada a la capital de Kenya, la UNESCO declara els castells “patrimoni immaterial de la humanitat”. L’organització internacional que vetlla per la cultura arreu del planeta declara que els castells, una activitat sorgida a Valls a inicis del segle XIX, tenen tots els elements per ser considerats un patrimoni cultural de tots els éssers humans que cal preservar i protegir.
Valls, 4 de març de 2011 – Nou cap de Colla

04/03/2011

Manel Urbano López, escollit nou cap de Colla.
Aarhus (Dinamarca), 31 d’agost – 3 de setembre de 2012 – Viatge a Dinamarca

31/08/2012

El festival cultural d’Aarhus (Dinamarca), veu els castells de la Colla Vella. Hi descarreguem castells de set i de vuit.
Valls, 9 de març de 2014 – Membre de l’ANC

09/03/2014

La Colla Vella aprova en assemblea l’adhesió a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
París, 8 de juny de 2014 – “Les catalans veulent voter”

08/06/2014

Viatge a París amb motiu de la mobilització “Catalans want to vote” organitzada per Òmnium Cultural. El tres i el quatre de vuit, a més de castells de set, als Camps de Mart deixen una bonica estampa amb la Torre Eiffel al fons.
Tarragona, 5 d’octubre de 2014 – Nou frec a frec amb Vilafranca

05/10/2014

Segona posició al Concurs de Tarragona, en un nou cara a cara intensíssim amb els Castellers de Vilafranca, que s’enduen la victòria per un estret marge. La nostra actuació va ser: quatre de nou amb folre i pilar, tres de deu amb folre i manilles carregat, dos de vuit sense folre carregat i intent desmuntat de quatre de nou sense folre.
Valls, 20 de juny de 2015 – Nou llibre

20/06/2015

Publicació del llibre “Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), de l’historiador Dr. Àlex Cervelló Salvadó, elaborat amb col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.
Hangzhou, 28 de juny – 9 de juliol de 2015 – Segona anada a la Xina

28/06/2015

La Colla Vella torna a descarregar el tres de nou amb folre a Hangzhou, aquest cop per a un programa de CCTV-1, el principal canal de televisió del país, vist per 200 milions d’espectadors.
Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de2015 – El nostre millor dia

30/08/2015

A la diada de Sant Fèlix, la Colla Vella descarrega el seu segon quatre de nou sense folre, el primer de l’època moderna, i signa la millor actuació de la diada i de la seva història acompanyant-lo del quatre de nou amb folre i pilar, el dos de vuit sense folre carregat i el pilar de vuit amb folre i manilles, a més d’un intent de tres de deu amb folre i manilles.
Tarragona, 20 de setembre de 2015 – Es tanca el cercle del quatre de nou net

20/09/2015

A la diada del Primer Diumenge de Santa Tecla, a Tarragona, la Colla Vella torna a descarregar el quatre de nou sense folre en la mateixa ciutat on ho va fer per primer cop el 1881. Ho acompanya, entre altres, del tres de deu carregat.
Valls, 25 d’octubre 2015 – Valls de 10

25/10/2015

La plaça del Blat de Valls veu, per primer cop en més de 200 anys, un castell de deu, gràcies al tres de deu amb folre i manilles carregat per la Colla Vella, que l’acompanya del quatre de nou sense folre, el dos de vuit sense folre carregat i el pilar de set amb folre, en la millor Santa Úrsula de tots els temps.
L'actuació més valuosa

23/10/2016

Per primer cop a la història, la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega en una mateixa actuació dos castells de deu pisos i un castell sense folre. Amb el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història de la Colla, el tres de deu amb folre i manilles i el quatre de nou sense folre, se signa una seqüència màgica en tres rondes de somni, amb una plaça del Blat entregada a l'èxtasi rosat.
Tarragona, XXVII Concurs de Castells (2018)

10/07/2018

Després de 18 anys d’espera des de la darrera victòria l’any 2000, el 7 d’octubre de 2018 el trofeu de campions del Concurs de Tarragona va tornar al local de la Colla Vella. La Colla arribava a la TAP com a favorita després d’una temporada en què havia liderat de manera clara el món casteller gràcies al domini d’una gran gamma de castells de nou pisos i, sobretot, a haver pogut descarregar en diverses ocasions tant el quatre de nou com el dos de vuit, ambdós sense folre. Així doncs, tot i les lesions patides per una caiguda amb el quatre de deu amb folre i manilles poques setmanes abans a Santa Tecla, els castellers rosats no van dubtar a encarar els dos castells desfolrats en les dues primeres rondes, i rematar la feina amb el castell de deu. De sortida es va encarar el quatre de nou, amb l’avantatge de saber què havien fet les colles rivals. El castell es va completar amb cert esforç, però sense patir. En segona ronda, i seguint amb el pla establert, es va muntar el dos de vuit, que en un vist i no vist es va descarregar en mig de l’eufòria de la plaça i de tota la Colla. Era la primera vegada que la Colla Vella ajuntava aquests dos castells descarregats. En tercera ronda, es va optar pel tres de deu amb folre i manilles. Molt rebregat des de l’inici, l’estructura va guanyar alçada dubitativament fins el punt que, a l’esquena dels sisens, l’enxaneta va creure que es donava l’ordre de desmuntar-lo i va començar a baixar. Els crits del públic i dels dirigents van corregir la decisió i la menuda va tirar amunt a velocitat de creuer fins a coronar el castell. Pocs segons després, va cedir, tot i que els punts que se sumaven gràcies a carregar-lo eren suficients per garantir la victòria. A partir d’aquí, la Colla va rebre el trofeu de guanyadors i el faixí commemoratiu i ho va celebrar a l’arena de la TAP, primer, i al local ja al vespre, fins a altes hores de la matinada. Amb la primera posició es trencava una extraordinària ratxa de vuit concursos consecutius amb victòria dels Castellers de Vilafranca, que van acabar segons seguits per la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que van completar el podi.
Santa Úrsula 2019. El mite del 3 de 9 es trenca per primer cop. Tres castells nets i pilar de 8 fm.

27/10/2019

La Diada de Santa Úrsula de 2019, serà recordada com la diada que va permetre per primer cop poder veure a la història el desitjat 3 de 9 "net" i fou la Colla Vella dels Xiquets de Valls qui va assolir-lo per primer cop, amb una pugna aferrissada amb l'altra colla vallenca que també va assolir-lo carregar posteriorment. Però tot i que aquesta diada es recordarà com el primer cop que es va poder assolir trencar una de les poques barreres imaginàries que quedaven per trencar en la història dels castells, la Colla Vella, a més, va rubricar la millor actuació de la història, assolint per primer cop tres castells nets: 4 de 9, 3 de 9(c), 2 de 8 i culminar amb el pilar de 8 (fm). Una actuació mai vista fins aleshores i que obria una nova dimensió al Món Casteller.

Publicacions

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat sempre orgullosa del seu passat. Entendre i apreciar les arrels és la clau de volta per construir un futur ple d’èxits. La continuïtat històrica de l’entitat des de principi del segle XIX fins als nostres dies és un tret distintiu únic de la nostra Colla, i és per això que en els darrers anys s’han editat diversos treballs per donar a conèixer la nostra trajectòria tant als nostres castellers com al públic en general.

El primer d’aquests treballs fou el llibre en dos volums Colla Vella dels Xiquets de Valls 1947-1980 i 1980-1997, escrits pel periodista i casteller Agustí Pena Martínez amb motiu del cinquantè aniversari de la reorganització de l’entitat. Editat el 1999 per l’editorial La Magrana, relata amb gran detall l’evolució castellera i social de la Colla Vella des de 1947 fins a 1997.

El 2002, la Colla va editar Bicentenari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (1801-2001), un recull d’imatges dels moments més destacats dels dos-cents anys d’història de la Colla, acompanyat d’un CD amb diverses cançons de les celebracions del bicentenari, com l’himne de la Colla, el toc del castell i altres temes.

Per últim, el 2015 es va presentar el projecte més ambiciós de recerca històrica dut a terme fins ara al món casteller. Gràcies a un conveni signat amb la Universitat Rovira i Virgili i l’historiador Dr. Alexandre Cervelló Salvadó, va veure la llum l’obra Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), elaborat a partir de la tesi doctoral del mateix Dr. Cervelló. Editat per Edicions Cossetània, es tracta del primer volum de la col·lecció Xiquets de Valls. Origen i història dels castells, que s’anirà publicant en els propers anys i que repassarà de manera exhaustiva i seguint criteris científics i acadèmics tota la història del fet casteller a la ciutat de Valls, des dels inicis com a Ball de Valencians fins a l’actualitat.

ACTUACIONS

Al llarg de la nostra llarga trajectòria de castells, hi ha hagut diades que han marcat la història del món casteller, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat la gran protagonista. Aquest apartat vol reflectir aquestes diades, per a que tothom pugui recordar aquells moments tan especials.

Quan al 1974 la Colla Vella completava per primera vegada tres castells de vuit: dos, tres i quatre, semblava que s'havia arribat al màxim. Posteriorment, al 1986, la mateixa Colla Vella augmentava el sostre combinant el dos, el tres i el cinc de vuit. (Altres colles van arribar a completar tres castells de vuit en una mateixa actuació, però amb uns quants anys de diferència).

Amb la consolidació dels castells de nou, l'any 1992 es completaven els tres màxims castells de l'època, el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit, en una mateixa actuació.

Semblava que el sostre casteller es quedaria aquí, però a partir de l'any 1993, van aparèixer noves construccions, algunes ja vistes al segle XIX, d'altres inèdites. En aquest apartat volem fer referència a tots aquests castells que la Colla Vella ha anat assolint, un darrera l'altre, almenys carregats, superiors al tres de nou amb folre.

Aquesta llista fa referència a la primera vegada que es va fer el castell, independentment que després s'hagi descarregat o no. Fent un clic sobre el castell, s'obre una finestra amb la fotografia del primer i posteriorment si s'ha descarregat.

Totes Concursos Fora de Catalunya Històriques Sta. Úrsula

Valls, Sta. Úrsula 2006

La Colla Vella descarrega el tres de nou folrat com a millor castell, després dels intents del quatre de nou amb folre i pilar i dos de vuit.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2005

Abans que la diada fos suspesa a causa de la pluja, la Colla Vella va carregar el quatre de nou amb folre i va descarregar el dos de vuit amb folre

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2004

Després dels intents de dos de vuit i el cinc de nou amb folre, la Colla Vella descarrega el quatre i carrega el tres de nou folrats.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2003

La diada va ser suspesa a causa de la pluja.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2002

La Colla Vella descarrega el seu primer quatre de nou amb folre i pilar, torna a carregar el quatre de nou sense folre i descarrega el pilar de vuit.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2001

La Colla Vella carrega el quatre de nou sense folre i el quatre de nou amb folre i pilar.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 2000

La Colla Vella fa el primer intent de castell de deu pisos a Valls.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 1999

La Colla Vella carrega el pilar de vuit, però el quatre de nou amb el pilar i el cinc de nou li queden en intent.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 1998

La Colla Vella descarrega el seu primer pilar de vuit amb folre i manilles del segle XX, a més del tres de nou folrat i de carregar el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre i pilar.

LLEGIR MÉS →

Valls, Sta. Úrsula 1997

La Colla Vella torna a descarregar el cinc de nou amb folre i carrega el seu primer pilar de set a Valls.

LLEGIR MÉS →

2 3 4 5 6 7 8910