El llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls” demostra que la primera actuació castellera va ser el 1791 a Valls. També es descobreix qui va ser el primer enxaneta conegut de la història.
La primera actuació castellera va tenir lloc el febrer de 1791, en el marc de les Festes de la Candela de Valls. Així ho demostra el llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls”, de l’historiador Àlex Cervelló. Aquesta troballa suposa avançar una dècada l’origen dels castells, que fins ara els estudiosos del tema ubicaven al 1801.
Durant la seva investigació, Cervelló va trobar un rebut datat el 7 de febrer de 1791, en el qual el rector de Valls realitzava el pagament d’una peça de roba per als “Nois de Castells”, que haurien actuat feia cinc dies a les Festes de la Candela locals. Resulta, però, que un any abans, un altre document vallenc encara mencionava el mateix grup de persones com a ball de valencians local. Aquests dos documents, doncs, demostrarien que en un any es va produir un canvi suficient en l’activitat d’aquesta gent perquè haguessin de ser anomenats de forma diferent.
Els Balls de Valencians són considerats l’antecedent directe dels castells i estaven estesos per moltes poblacions del sud de Catalunya. Consistents en un ball de caràcter religiós que finalitzava amb una petita construcció humana, al llarg del segle XVIII van anar guanyant pes i van ser objecte de rivalitat entre agrupacions de diferents municipis. Segons les investigacions de Cervelló, aquesta rivalitat generava tensions, i fins i tot baralles, que van obligar les autoritats a separar els balls de les celebracions religioses, o fins i tot a emetre’n prohibicions.
El llibre demostra que a Valls, el ball de valencians local no va ser prohibit, però sí que va evolucionar de tal manera que va donar importància a la torreta final, de manera que, un cop aïllat de l’àmbit religiós, el públic el va acabar anomenant “castells”: creien que el que feien ja era massa diferent del ball de valencians original com per seguir anomenant-los d’aquesta manera.
La investigació també aporta altra informació sobre aquesta evolució. En aquest sentit, una de les millores tècniques principals que van permetre als balls de valencians augmentar l’alçada de les construccions fins a esdevenir castells va ser la introducció de nens per coronar les construccions.
Així, el llibre presenta el primer enxaneta documentat de la història, Jaume Fuster Foguet, conegut amb el renom d’”Anxaneta”, que hauria format part del ball de valencians vallenc durant la dècada de 1770.
L’autor del llibre, Àlex Cervelló, és investigador de la Universitat Rovira i Virgili i ha dut a terme la seva recerca sota el paraigua de la Càtedra per l’Estudi del Fet Casteller d’aquesta universitat i amb la col·laboració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.