Dr. Àlex Cervelló: “vaig deixar de banda les idees preconcebudes sobre els Xiquets de Valls per treballar amb els documents”
Àlex, vas acabar fa uns anys la Llicenciatura en Història Contemporània. Què et va portar a desenvolupar la teva tesi doctoral sobre els Xiquets de Valls durant el franquisme?
Va ser al gener del 2012 que em vaig quedar a l’atur i vaig considerar que fer la tesi era prioritari. A partir d’aquell moment, parlant amb el Dr. Josep Sànchez Cervelló, director de la tesi i amic, que em va engrescar per fer-la sobre els Xiquets de Valls. Els seus arguments eren molt clars. D’una banda, publicar una tesi sobre el fet casteller era molt més atractiu que una de la guerra civil espanyola i, d’altra banda, Josep insistia que els Xiquets de Valls eren un gran tema d’estudi perquè formen part de la cultura popular catalana i estan en procés d’expansió. Finalment, vam considerar que era necessari realitzar un treball acadèmic sobre la qüestió, que al marge de la metodologia que envolta els castells, es basés en fets reals i contrastables. Pel que fa a l’època escollida, el franquisme, era el període al que ja em dedicava i vaig continuar.
Què creus que aporta que un investigador universitari abordi la temàtica de la història dels Xiquets de Valls?
La majoria d’obres existents, tot i aportar molta informació interessant, no deixen de ser un recull d’anècdotes i dades posades al servei de les colles. Tampoc en les obres realitzades s’ha fet una investigació exhaustiva de les fonts documentals com la que jo he hagut de realitzar fent una exploració sistemàtica dels arxius, tan públics com privats, que guarden documentació sobre el tema.
Així, considero que una investigació universitària aporta rigor, mètode i anàlisi. És per això que vaig deixar de banda les idees preconcebudes sobre els Xiquets per treballar amb els documents.
De què va la Tesi Doctoral que has fet? Explica’ns una mica el procés de recerca documental i el treball que has fet.
El procés ha estat llarg. Primer vaig llegir la bibliografia existent i després em vaig dedicar a buidar els arxius, primer els vallencs i després la resta. Paral·lelament vaig buidar la premsa del moment. Finalment, va arribar el moment de les entrevistes, que per motius obvis van ser poques, però molt interessants.
Pel que fa a la tesi, és l’Estudi dels Xiquets de Valls; l’entorn sociopolític en el qual s’hagueren de moure, el dia a dia de la Colla Unificada, el trencament d’aquesta unitat forçada i el restabliment del pluralisme casteller que existia d’antuvi.
Què t’ha sorprès més o què consideres més rellevant de la teva recerca?
Hi ha moltes coses que m’han sorprès. Des del paper que van jugar les autoritats locals, la creació del Patronat o les dificultats amb què es va trobar la Colla Vella per poder normalitzar l’ús del nom. Però en destacaria dos. D’una banda el fet de poder reconstruir, en molts casos, tots els tràmits necessaris per realitzar les sortides. I de l’altra, el fet d’haver estat capaç de recuperar el nom de 505 persones que entre 1930 i 1960 van formar part dels Xiquets de Valls.
Josep Solé Tarragó
Entrevista publicada a La Veu de la Colla Vella nº126 (abril 2015)