Reposi en pau Artur Forès i Babot “Arturet”
Avui ens ha deixat als 93 anys, l’Artur Forès i Babot, conegut per tothom com “l’Arturet” i que actualment era el casteller més veterà de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ja que fou dels primers castellers a acceptar el repte de reorganitzar la Colla Vella el 1947 i des d’aquell instant ha estat un referent fonamental de compromís cap a l’entitat i vers molts membres de la Colla en l’àmbit personal.
L’Arturet era un casteller que mai va pujar als castells, tan sols un parell de castells de set anecdòtics, la seva posició a la pinya era d’agulla al quatre, lateral i anava a aixecar el tres per sota, però a partir de 1983 deixà de posar-se a primera línia del cordó per problemes al cor i com deia ell: “sóc massa nerviós“.
Però l’Arturet era una persona diferent. Es desvivia per la Colla Vella fins al punt de reconèixer que n’era un fanàtic i que fins i tot havia perdut amistats a causa del seu sentiment tan profund. De caràcter fort i geniüt, no coneixia el terme mitjà quan era l’hora del compromís, ja que en els anys 50 i 60 del segle XX, el despatx de la seva agència de transports feia les funcions de secretaria de la Colla, lloc de reunió dels capdavanters, on es despatxava tota la loteria de Nadal de la Colla i a més, quan no hi havia lloc per assajar, la seva agència sempre tenia les portes obertes. Però aquesta bondat no quedava aquí, donà feina a molts castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls quan no en tenien o anava a buscar-los per portar-los a fer castells. Així, en trobaríem exemples a grapats d’estima cap a una entitat que sempre va defensar fins a les últimes conseqüències, fossin les que fossin.
Carismàtic, extravertit, elegant i presumit com pocs, compromès sense demanar mai res a canvi, residí des del primer dia a la Cooperativa de Vivendes de la Colla. L’Arturet va ser un emblema de la Colla Vella; afectuós amb la canalla i amb els castellers que pujaven; falaguer i animador de festes i celebracions (en les grans celebracions al local acompanyava als grallers tocant el timbal al toc de vermut entre aplaudiments de tota la Colla) però seriós i contundent en les situacions delicades. Sempre va mirar pel bé i per la unitat de la Colla i per defensar els interessos rosats i vallencs, quan aquests es veien amenaçats. L’any 1997 va rebre l’homenatge amb els altres castellers en actiu que havien participat en la represa i per tant, feien 50 anys com a castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Ell mateix es definia com: “Si no hagués estat per aquest fanatisme meu de sentit de Colla històrica, haguera estat molt difícil superar les grans davallades i discussions que teníem a conseqüència de les pobres actuacions que fèiem a vegades, però anaves cap a casa i l’endemà a tornar-hi, com si no hagués passat res. Aquest és, al meu entendre, la gran lliçó de la Colla Vella.”
Vidu de Josepa Pena López, volem expressar el nostre més sincer condol als seus fills, María José i Artur, hereus d’aquest aferrat sentiment de pertinença; néta, nét, besnéta i la resta de la seva família.
“Arturet”, moltes gràcies pels teus setanta anys ininterromputs de fidelitat i compromís a la teva Colla Vella dels Xiquets de Valls, la teva memòria és el nostre camí. Reposi en pau.