El dia de la Candela d’aquest 2023, ens deixava en Fidel Ferré Saperas a l’edat de 76 anys. El Fidel era un dels castellers veterans de la Colla Vella, un d’aquells castellers de sempre, dels de tota la vida i la veritat és aquesta, ja que des de ben petit que es decantà per la Colla Vella i amb el seu pare ja anava a veure castells a la plaça del Blat i ell sempre amb l’ull posat a la Colla Vella. Amb vuit i deu anys, acompanyat del pare ja anà a veure els concursos de 1954 i 1956 a la plaça de braus de Tarragona. Aquesta impremta i l’amistat que tenia amb castellers com el Josep Maria Poblet Fortuny, Jordi Rodón Lluís, Joan Fabra Fàbregas o el Josep M. Pena Miquel “Pena dels boscos”, era impossible que no passés a formar part de la Colla Vella. Al concurs de 1970 ja hi assistí, encara sense camisa, però a finals de la mateixa temporada ja la lluïa amb l’honor que la va lluir durant la resta de la seva vida.
Poc després, el 1972, entrà com a vocal a la junta de govern de la Colla, càrrec que va mantenir fins al 1978. Durant aquests anys, va col·laborar molt anant a buscar canalla amb el seu “600” (especialment els germans Anguera de Reus), com deia ell: “Era el 600 més casteller de tota la província, perquè entre les nostres actuacions i anar a veure les dels altres, no parava mai”. A més, el Fidel tenia la peculiaritat que sempre es desplaçava amb cotxe particular, ja que amb l’autocar sempre es marejava, per molt lluny que fos.
Fou un casteller complidor de manera extraordinària; assistia a tots als assajos i sortides, i les reunions de junta no fallava mai. Com a casteller de tronc, tot i que sempre va tenir les ganes de provar-ho i va fer algun quatre de set i fins i tot també el quatre de set amb el pilar, no va passar d’aquí i va destacar més per la seva labor social i especialment a les pinyes i als folres. De fet, el lloc que majoritàriament ocupava era al folre, que hi pujà durant uns 10 anys. Participà en els primers 2 de 8, 4 de 9 i 3 de 9 amb folre i en els castells de 8, sempre anava de lateral al costat esquerre del primeres mans.
Fins i tot, en una època en què encara poques nenes pujaven als castells, portà la seva filla Neus als castells que pujà d’enxaneta, sent l’enxaneta del 4 de 9 amb folre carregat al Concurs de Castells de 1990, però una posterior lesió l’apartà dels castells. El Fidel, era home de costums i extrovertit i un del “fixos” als sopars dels divendres a la Colla abans de l’assaig, i tampoc fallava a esmorzar dissabtes, diumenges i festius al local, on la tertúlia sempre estava assegurada.
En els darrers anys, greus problemes de salut l’havien compromès en la seva qualitat de vida, però sempre que podia venia a l’assaig i si era possible en alguna sortida. Però darrerament havia estat intervingut diferents vegades i ingressat a Joan XXIII. Finalment, va traspassar el dia 2 de febrer de 2023, estava ingressat al sociosanitari de Joan XXIII.
El comiat es fa fer al mateix tanatori de Tarragona, on no es va celebrar cap cerimònia, però molts castellers li rendiren el darrer homenatge amb la seva presència. La Colla li oferí un ram de flors i la corresponent esquela al setmanari “El Vallenc”. Un cop incinerat, l’urna amb les seves cendres reposarà per sempre a la sepultura de la Colla Vella del cementiri municipal de Valls, acte celebrat el dissabte dia 11 al mateix cementiri vallenc.
Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, volem expressar el més sincer condol a la seva família: la seva esposa, Presi Martín, filles Jordina i Neus, gendres: Carles Moreno i Ignasi González, nets i resta de familiars.
Fidel Ferré Saperas, casteller i model a seguir per la seva manera d’entendre la Colla Vella com un acte de vida, i amb què la va viure amb una fidelitat absoluta. Reposi en pau.
Francesc Piñas Brucart
Josep Roig Bonet
Valls, 5 de febrer de 2023