Dol pel Pau de Magrinyà Claramunt “Pau de Vilallonga”
Pau de Magrinyà Claramunt “Pau de Vilallonga”
Amb el cor trencat i l’ànima encongida, el passat divendres 16 de maig rebíem la tràgica notícia de la mort als 45 anys del nostre company Pau de Magrinyà Claramunt a qui coneixíem com “Pau de Vilallonga”. Un casteller apreciadíssim per a tothom qui el coneixia, tant dins el si de la Colla Vella com per la resta del món casteller. Després de sis mesos de lluitar contra una severa malaltia, en els darrers dies la seva salut havia empitjorat significativament. Han estat uns mesos en què els precs de tots els membres de la Colla Vella, amistats i familiars es dirigien vers la seva recuperació, uns mesos en què la reflexió sobre la injustícia per la malaltia del Pau era un sentiment total, per
la seva joventut, alegria, personalitat, carisma i una fortalesa mental i física fora del corrent.
El Pau no era un casteller més, era un fenomen de la natura destinat a la nostra dèria de fer castells, i la seva empremta quedarà escrita per sempre a la història de la bicentenària Colla Vella i dels castells. Inicià el seu recorregut a la Colla a finals de 2003 amb tot un grup de joves de la veïna població de Vilallonga del Camp que s’integraren a la Colla Vella durant el 2003 i 2004, any en el qual ja parà els primers castells de vuit a segons i el 2005 els castells de nou pisos i des d’aquell moment el Pau ja es convertí en un casteller fix en tots els grans castells que ha portat la Colla Vella a plaça en els darrers vint anys, especialment en tots els castells de deu pisos i els castells nets. És en aquest punt on cal destacar la personalitat i la mentalitat del Pau, ja que ha esdevingut el casteller que ha descarregat més castells nets a segons en la història dels castells: 12 vegades el dos de vuit (el primer que descarregà la Colla el 2018 fou a Vilallonga del Camp) i 19 vegades el 4 de 9 (el darrer per Santa Úrsula de 2024), a més de ser un dels tres segons que carregà el 3 de 9 sense folre per primer cop, per Santa Úrsula de 2019. Tots aquests vint anys de trajectòria estan darrere d’hores i hores d’assajos, de moltes crosses, baixos, segons, terços, primeres mans, laterals… un immens nombre de castellers i castelleres que compartiren amb ell sacrifici, alegries i decepcions que forjaren unes fortes relacions d’amistat i admiració de tota la Colla amb el Pau.
El dolor per la seva pèrdua és aclaparador i així es va veure reflectit el passat cap de setmana en què es va suspendre assajos i totes les activitats previstes i ens reunírem el divendres tota la Colla al local a l’hora d’assaig en forma d’homenatge, no hi havia forces per assajar. L’endemà dissabte, li vam retre la darrera mostra d’agraïment, tota la Colla uniformada acompanyarem a la família i amics en el seu funeral, en què el fèretre fou entrat a l’església a espatlles de baixos i crosses i a la sortida de l’església portat pels seus amics, cosins i castellers més íntims entremig de dos pilars de dol.
Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls volem agrair totes les mostres de condol rebudes i la presència de castellers de moltes colles en el seu funeral, però enmig d’aquesta gran tristesa que encara ens recorre l’ànima, hi ha un espai per la gratitud d’haver conegut el Pau i haver format part de les nostres vides, per haver compartit moments inoblidables amb ell, per haver-nos ensenyat com i què és fer castells amb alegria i amb respecte. Una manera de fer i de lluitar cada castell que li atorgaren el carisma dels més grans i mítics, amb ell “tot semblava possible”.
Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, volem expressar a la seva esposa, fills, pares i germans i família tota, el nostre més sincer condol. Amb ell hem tocat el cel i hem compartit amistat, vida i passió pels castells.
El seu record perdurarà sempre entre nosaltres.
