1.000 quilòmetres ens separen del Palau de la Generalitat.

Matinada del dissabte 17 de novembre. És negra nit, i davant del local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’hi concentren mig centenar de castellers i gralleres. No és el final d’un assaig, sinó el principi d’un viatge que, en un context de normalitat democràtica, els hauria d’haver portat, només, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Ara, però, per oferir el guardó del primer premi del Concurs de Castells al president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, hauran de recórrer els més de 1.000 quilòmetres que el separen del Palau de la Generalitat.

Van pujant les escales de l’autobús alguns dels qui el 7 de desembre de l’any passat van anar a fer els pilars mixtes a la gran manifestació de Brussel·les, alguns dels qui van participar als pilars de suport als presos i exiliats a Madrid davant d’Alcalà Meco, Soto del Real i Estremera, alguns membres de la Junta i d’altres que s’han volgut sumar a aquest desplaçament fins a Waterloo, a la Casa de la República. Entre d’altres motius, per demostrar que la Colla Vella es manté ferma en el compromís de no afluixar que des de la plaça del Blat va reclamar als Consellers de la Generalitat per Santa Úrsula de 2017.

Per arribar frescos a la destinació, tothom aprofita per dormir, en un son que només s’estronca per canviar de mitjà de transport i pujar a l’avió que els conduirà fins al cor d’Europa. De bon matí, Waterloo se’ls presenta en forma de casetes unifamiliars de conte, amb amplis jardins i estampes idíl·liques. Un paisatge que resultaria atractiu si no evoqués constantment que el President no el pot gaudir només com a visitant. Ja fa massa temps que hauria d’haver pogut tornar a casa.

Ja a l’hotel, és hora de vestir-se amb la camisa i els pantalons i encaminar-se cap a la Casa de la República, rere el mateix paraigües alçat per Xavi Flix que va guiar els castellers durant la manifestació de Brussel·les. La casa es troba situada al carrer que, ironies del destí, porta per nom avinguda dels Advocats. Allà els espera l’alcalde de Valls, Albert Batet, alguns curiosos i un parell de càmeres de televisió. Entren a l’edifici una delegació, integrada pel cap de Colla, Albert Martínez, membres de la Junta, la canalla i algun casteller, el president, Albert Pedret, i els expresidents de la Vella que han participat a l’expedició: Josep Maria Domènech Gatell, Pere Solé Basora, Josep Solé Tarragó i Joan Ibarra Rodríguez.

Quan surten, ja els acompanyen el president Puigdemont i el conseller Lluís Puig, i les gralleres entonen ‘L’estaca’. A l’escala d’accés, Pedret ofereix el guardó i el faixí del XXVII Concurs al President i agraeix al conseller Puig el suport per a la creació de la Càtedra de la URV per a l’estudi del fet casteller, i per a la participació de la Colla a l’Smithsonian Folklife a Washington.

Puigdemont tanca els parlaments agraint el gest de la Colla Vella de desplaçar-se fins a Waterloo per fer-li ofrena del primer premi del Concurs de Castells i remarcant l’anormalitat en què es produeix aquest acte. Destaca la persistència i l’esforç de la Colla per aconseguir un objectiu que li ha costat divuit anys i es mostra convençut que el poble català mantindrà aquest esperit de lluita per fer efectiva la República.

Un pilar de cinc i el cant d’Els segadors’, acompanyats de les gralles, tanquen temporalment l’acte. Durant la foto de grup se sent la pregunta. “Li ho heu demanat?”. “Ho estem gestionant”, respon el cap de Colla. “President, voldríeu fer un pilar de quatre?”. “No he fet mai castells, però puc intentar-ho… “. En un instant se’l vesteix amb la camisa i el pilaner, en Santi López, li dóna les primeres instruccions mentre l’enfaixen.

Fa una primera prova a terra, en la que li expliquen com s’ha de col·locar, per després encaminar-se a la pinya i sortejar caps fins a arribar a les espatlles d’un baix també improvisat: l’alcalde de Valls. Amb total concentració en l’ascens, un somriure se li dibuixa a la cara quan la Selma, l’enxaneta, comença a baixar, i es transforma en rialla quan l’Alba, l’aixecadora, li llisca per l’espatlla mentre la pinya el fa botar per celebrar la gesta. Ha estat el primer tast de castells del President, i no l’ha deixat indiferent.

Fotografies i paraules de comiat fins al vespre, quan la Colla sopa amb Puigdemont al restaurant l’Huitrière de Brussel·les, en un ambient distès que propicia que un dels impulsors dels pilars a les presons, Jordi Clofent, li pugui explicar l’experiència. La interpretació del ‘Toc de Castells’ i ‘Dolors de Munt’ per part de les gralleres posen el punt i final a una vetllada que transcorre festiva, però on també sura a l’ambient un cert regust amarg de saber que alguns amb qui han compartit taula l’endemà no podran tornar al seu país amb plena normalitat. Per als que els resten energies, la nit compta encara amb Le Plan B, on es fa el balanç de la jornada entre algunes cerveses i gintònics maridades amb globus d’heli.

Diumenge, l’activitat es desplaça a Brussel·les. La primera parada és l’Atomium, l’estructura de grans dimensions que rememora l’Exposició Universal celebrada a la capital belga el 1958. Un esdeveniment que va ser el catalitzador de la primera sortida a l’estranger d’una colla castellera: la Colla Vella. Seixanta anys més tard, per recordar aquell fet, es descarreguen dos pilars de cinc i dos pilars de quatre.

En memòria dels qui van donar a conèixer internacionalment el món casteller, aixecant una cinquantena de construccions a Bèlgica, els descendents que han viatjat a Brussel·les han volgut deixar testimoni d’aquest retorn amb una fotografia. Acompanyats de l’actual Cap de Colla, a la imatge s’hi poden veure, d’esquerra a dreta, David Andreu Segarra (Pitu), fill de Joan Andreu Fernández (Joan de Bràfim), Carles Rodon Mallorquí, nebot de Joan Mallorquí Rosanes (Titu), Sònia Farré Tuà, néta de Marcel·lí Farré Martí (Marcelino), Pere Solé Basora i Pere Solé Piqué, fill i nét, respectivament, de Ramon Solé Salesas (Ramon de Nulles) i Laia Escoda Cusidó, néta de Ramón Cusidó Ollé.

Des de l’Atomium, l’autobús porta l’expedició fins a la que serà l’última etapa de l’itinerari: la seu de la Comissió Europea. Davant d’aquest emblemàtic edifici, en el que es rubriquen les màximes directrius en l’àmbit europeu, la Colla Vella alça un pilar de cinc en què l’enxaneta porta l’estelada. Seguidament, dos pilars de quatre en paral·lel reclamen, amb banderoles, la llibertat per als presos polítics i per a Catalunya.

Quan s’apaga el toc de gralla, un vehicle de la policia belga s’atura i demana que un responsable s’identifiqui. Se’ls intenta explicar que és una manifestació cultural, però responen que és “una reivindicació catalana” i no està permesa sense autorització. Passat el tràmit, els castellers es dirigeixen cap el centre de la ciutat, on tindran ocasió de passejar per la Gran Platz, acostar-se al Manneken Pis i a la Jeanneke Pis, conèixer algunes catedrals del musclo de Brussel·les i fer un tast de cervesa belga a la Delirium Tremens abans d’agafar el vol de retorn a casa. Un avió que desitjarien poder compartir amb tots i cadascun dels exiliats. Abans, d’aixecar el vol, el comandant de la nau anuncia que l’enlairament es farà amb un endarreriment d’una mitja hora. Ell mateix explica que el motiu és que “a Barcelona hi ha restriccions”. Es castellers no en fan gaire cas ni li presten gaire atenció. Saben prou bé que fa molt de temps que “a Barcelona hi ha restriccions”.

Text: Laia Castells Aritzeta

Podeu veure la resta d’imatges de tota l’expedició en la següent galeria:

https://www.flickr.com/photos/149687820@N04/albums/72157700554550792/with/45237701674/

Fotos: Jordi Millàs Padullés