Aquest dimarts dia 5 de febrer ens despertàvem amb la trista notícia de la mort del veterà casteller Joan Maria Calbet Pàmies, molt més conegut amb el renom de “Joan de Cal Quec”, a l’edat de 84 anys. El Joan entrà a formar part de la Colla Vella a finals dels anys 60 i per Santa Úrsula de 1969 ja portà camisa. D’ofici pagès i enamorat del món dels cavalls, regentà el popular bar familiar “Cal Quec” a la cantonada de la plaça de Sant Francesc amb el carrer Sant Antoni de Valls.
Per la seva constitució física, alt i prim, sempre va ocupar el lloc d’agulla en la majoria de castells i amb l’arribada dels folres passà a ser-ne un dels components habituals, tal com va ser el primer 4 de 9 amb folre descarregat l’any 1981, on va pujar a primeres mans d’esquena al carrer de la Cort. Un casteller fort, amb molt de carisma dins de la Colla Vella tant per la seva personalitat falaguera i divertida com pel seu compromís sempre desinteressat, no només amb els castells sinó amb la ciutat de Valls. En les festes majors del Grup d’Habitatges de la Colla Vella, el conegut com a barri dels castells, era sempre l’ànima de la festa animant la xaranga i fins i tot regant a la gent amb aigua amb una màquina d’ensofatar. El seu compromís actiu amb la Colla Vella va durar tres dècades i a finals dels anys noranta es començà a desvincular de la pràctica activa dels castells tot i que sempre mantingué l’estima cap a la Colla i la vinculació emocional i personal amb els qui havien estat els seus castellers coetanis.
A part dels castells, el 1979 va ser un dels membres fundadors de la Societat de Sant Antoni que van fer possible la recuperació dels Tres Tombs vallencs que aquest any han commemorat el 40è aniversari, i durant 15 anys en va ser president. De jove havia jugat a futbol i amb cert èxit, ja que arribà a jugar a tercera divisió. També formà part de la Germandat del Sant Crist de Lepant i de la Mare de Déu del Roser, tant a la seva creació el 1951 com a la represa el 2003 on tornà a desfilar, conjuntament amb el seu fill i el seu nét.
Aquest compromís social amb la nostra ciutat, una personalitat afable i un tarannà col·laboratiu, feren que l’any 2002 fos distingit amb el títol de Vallenc de l’Any, un merescut homenatge que en cap cas li restaren un bri d’humilitat i senzillesa.
Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, volem expressar el nostre més sincer condol als seus fills Joan i Jordi, néts i família. Joan Maria Calbet Pàmies “Joan de Cal Quec”, vidu de Rossita Sans i que durant tants anys contagià la seva alegria i vitalitat tant a dins la Colla Vella com a tothom qui l’envoltava. Descansi en pau.
Foto: Primer 4 de 9 amb folre descarregat al segle XX per Santa Úrsula de 1981 (En color podeu veure la posició on ocupava el Joan)