1947-1980
Tot i la manca de reconeixement oficial de la reorganitzada Colla Vella, una vuitantena de castellers van impulsar la represa de la formació rosada. Aleshores s’assajava regularment a la Cooperativa Agrícola i en poc temps passaren diverses persones per la direcció de l’entitat: en un primer moment, el 1947, el cap de colla va ser Pau Parés Plana, “Pau de Parés”, que poc després va cedir el lloc a Francesc Fàbregas Llavoré, “Cisquet de l’Escolà”; a partir de l’any 1949 agafà la direcció de la Colla Josep Gasque Padró, “Pep de la Llet”, que ho seria durant gairebé dues dècades.
En aquella època arribarien els primers nous èxits castellers, concretats en el dos de set i el quatre de vuit descarregats (a Valls, el 1951, i a Vilafranca, el 1958) i el tres de vuit carregat (el 1952 a Valls). Altres aspectes destacats de l’època del Pep de la Llet foren els dos concursos de Tarragona dels anys 1954 i 1956 i els tres concursos de Can Jorba guanyats consecutivament per la nostra Colla els anys 1964, 1965 i 1966, i el viatge a Brussel·les, amb actuació castellera inclosa davant de l’Atomium, que va significar la primera sortida que una colla castellera feia fora de les fronteres de l’Estat (1958). Tot i això, el cert és que a les darreries dels anys seixanta a la Colla hi hagué una baixada de ritme, ja que es respirava poc ambient i poques ganes de fer castells (fins al punt d’arribar a suspendre alguns assajos). A nivell social, val a dir que en aquells anys s’organitzà el primer dinar de germanor a finals de temporada (1956) amb la qual cosa s’avançava en l’aspecte de cohesió social de la Colla; es va fer la benedicció de la bandera de la Colla en el marc de les Festes Decennals de la Candela de 1961, es va assistir a la processó com a entitat, es van estrenar padrins i es va alçar el primer pilar de cinc dins l’església de Sant Joan; i la Diputació va concedir a la Colla Vella la Medalla d’Argent (1961) en representació de les colles de la província.
L’hivern de 1968 es produí el relleu en el càrrec de cap de colla, que passà a ocupar Eusebi Domingo Forès, “Sebiu de la Gallineta”. En aquell primer any ja van succeir dos fets importants: d’una banda, la Colla Vella es negava a participar en la primera edició dels Enxanetes de Plata vilafranquins (també ho faria en els successius certàmens); de l’altra, la inauguració, l’1 de setembre, de la primera fase de la Cooperativa de Vivendes de la Colla Vella, una iniciativa de caire social impulsada per l’entitat sis anys abans (amb la compra dels terrenys) i que va arribar a bon terme gràcies a les aportacions econòmiques i de mà d’obra de la pròpia gent de la Colla.
L’any 1969 es produí un pas endavant en l’àmbit casteller que ja no s’aturaria durant la dècada dels anys setanta. Com a fites essencials cal destacar: el pilar de sis i el cinc de vuit carregats de l’any 1969 (el primer a les Cases i el segon a la plaça del Blat); el dos de vuit amb folre i el pilar de set amb folre del Concurs de 1970, tots dos carregats; i el dos de vuit folrat descarregat de Santa Úrsula de 1974, que permetia fer la primera actuació del segle XX amb tres castells de vuit completats. D’altra banda, l’any 1973 es va guanyar el concurs de Mobles Quer de Vilafranca del Penedès.
En la mateixa dècada, però en un terreny més social, la Colla Vella es convertí oficialment en entitat legalitzada, amb uns estatuts i una junta de govern (1970) i li fou concedida, per part de l’Ajuntament de Valls, la Medalla d’Or de la Ciutat. També es visqueren altres moments importants, com la inauguració del monument als Xiquets de Valls (1969); o les sortides a Pamplona (1970), a Mora de Toledo (1973), a Burgos i a Madrid (1974), a més de l’emissió dels primers carnets de soci de l’entitat (1972). D’altra banda, la Colla Vella es veié obligada a demostrar —arran d’una polèmica encetada per la colla rival quan aquesta carregà el cinc de vuit de 1978— que els cincs de vuit del 1969 estaven realment carregats; es van fer projeccions de pel·lícules que recollien aquests castells obertes a tot el poble, el qual va respondre favorablement a la nostra entitat.
Ja a les acaballes de la dècada dels setanta es produiren dos fets destacats, concentrats tots dos en el mes de març de 1979. D’una banda prenia el relleu com a nou cap de colla Guillem Bartolí Balañà, que ho seria durant tota la dècada següent. De l’altra, s’inaugurava el primer local social en propietat, situat al carrer de l’Església, ja que aleshores el tema del local havia passat a ser una necessitat destacada en el funcionament de l’entitat.
Extracte de les conferències de Jordi Roig i Rimbau, pronunciada el 6 d’octubre de 2001, dins el cicle “Colla Vella, història i panoràmica social”, i d’Eusebi Domingo i Molina que, circumstancialment, no va poder ser llegida
1981-20..
En els darrers trenta anys, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha protagonitzat dues de les gestes més importants del fet casteller: d’una banda, la recuperació del castell de nou en el segle XX (amb el quatre de nou amb folre descarregat l’any 1981), i de l’altra, el fet de ser l’única colla de tot el panorama casteller que pot presumir d’haver assolit, almenys carregats, tots els castells que conformen el repertori casteller d’avui dia.
A partir dels primers anys vuitanta, un cop restablerta la democràcia, Catalunya va viure l’esclat de les festes populars, i en aquest context els castells van assolir un gran pes. També a la Colla es van viure canvis, ja que el 1979 havia estat designat com a cap de colla Guillem Bartolí. De la seva mà van arribar veritables èxits castellers: els primers castells de nou. Però la principal novetat aportada per Bartolí era que tenia al seu darrere un equip potent, en què destacaven Josep M. Domènech Gatell, Francesc Piñas Brucart i Joan Izquierdo Artero. Aquest equip treballà en l’àmbit casteller (i d’aquí les revolucions experimentades en els folres i en el funcionament de la canalla) i en el social. En aquest àmbit es van fer grans avenços: el primer grup de grallers propi i la revista La Veu de la Colla Vella; l’himne de l’entitat; la consolidació de la figura del soci; les sortides a l’estranger (a Milà i a Lausanne) i la inauguració del Casal Social al Portal Nou, concebut per respondre a les necessitats de la Colla.
Amb l’arribada de la dècada dels anys noranta es produí un relleu al capdavant de l’entitat, i Eusebi Domingo Molina, Sebiet, va assumir la responsabilitat de cap de colla. Durant el seu mandat destacaren l’actuació de Santa Úrsula de 1992, en què es va descarregar l’anomenada tripleta màgica; el viatge de 200 castellers a Houston i a San Antonio (Estats Units); la participació amb un castell a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992; o el reconeixement institucional de la Generalitat envers la trajectòria de la Colla amb la Creu de Sant Jordi.
A partir de l’any 1994 es produeix un nou viratge pel que fa a la figura del cap de colla. En aquest sentit, fins avui hi ha hagut un relleu més continuat que el de dècades anteriors, i novament han agafat la responsabilitat de la Colla castellers que munten, com succeïa tradicionalment, i la prioritat absoluta han estat els castells. Sota la direcció de Joan Romero Martínez, Juanacho, l’entitat va apuntar-se èxits castellers destacats: el dos de nou amb folre i manilles i el cinc de nou amb folre. A més, es va fer una nova sortida als Estats Units, aquest cop a Xicago.
L’any 1997 va ser de nou any de renovació, i Rafel Banderas Delfa va agafar el timó. Malgrat que el seu mandat va ser curt, només dues temporades, el quatre de nou amb folre i el pilar carregat i el pilar de vuit amb folre i manilles descarregat ens serviran per recordar-lo sempre. El 1997 es va celebrar el 50è aniversari de la Reorganització, amb un extens programa d’actes.
L’últim relleu viscut fins ara ha situat Raül Martín Bonamusa com a cap de colla a partir de la temporada de 1999. Casteller carismàtic i home de caràcter, ha dut la Colla a fer els darrers castells que li faltaven per completar tota la gamma que s’intenta avui dia: el tres de vuit aixecat per sota; el tres de deu amb folre i manilles carregat; el dos de vuit sense folre carregat; el nou de vuit i el quatre de nou sense folre carregat. A més, en aquesta etapa s’ha presentat el llibre que recull la història de la Colla en el període 1947-1997, escrit pel casteller Agustí Pena Martínez; s’ha creat la figura del casteller honorífic (títol que fins avui només ha estat atorgat al poeta Miquel Martí i Pol i al president de la Generalitat, Jordi Pujol) i s’han celebrat els actes del Bicentenari.
En aquests darrers vint anys la Colla Vella ha estat la que s’ha endut més concursos de castells (1982, 1984, 1986, 1994 i 2000). Precisament en el darrer concurs inscrit dins dels primers 200 anys de l’entitat, la Colla Vella va assolir la millor actuació de tota la seva història fins al moment present, amb el cinc de nou amb folre descarregat, el tres de deu amb folre i manilles carregat i el dos de nou amb folre i manilles descarregat, tres castellassos.
Extracte de la conferència pronunciada per Leandre Ibar i Simó el 8 de febrer de 2002, dins el cicle «Colla Vella, història i panoràmica social»
|
|
|
|
|
|
|
|
