L’any 1919 els castells es trobaven en plena decadència. A la mort de l’Isidro de Rabassó agafà el relleu al capdavant de la Colla Vella el seu fill Ramon Tondo Dilla, conegut com el “Gravat de Rabassó”, que ja devia portar-la oficiosament des de feia alguns anys com a conseqüència de l’avançada edat del seu pare. El Gravat era un excel·lent casteller, tot i que no va viure precisament en els millors anys per demostrar-ho, però com a cap de colla va treballar per sortir de la foscor castellera i recuperar una sèrie de castells que feia gairebé 25 anys que no s’aconseguien.
Entre els anys 1919 i 1926 es feien poques actuacions i abundaven més els castells de sis que els de set. Sabem, per exemple, que per les Decennals de la Candela de 1921 la Colla Vella va fer el tres de set entre altres castells, i que el fet que l’any 1926 es creessin colles a Tarragona i al Vendrell va provocar que a Valls es volgués conservar encesa la flama castellera.
Quan en aquella època es dissolgué la Colla de l’Escolà, alguns dels seus integrants s’incorporaven a la Colla Vella i, en aquest sentit, no es pot parlar de fusió de colles, un fet que succeirà més endavant per mandat de l’autoritat.
L’any 1929 es va actuar a l’Exposició Universal de Barcelona, i va ser allí precisament on, per primera vegada, una colla va fer castells uniformada, i a partir d’aleshores les altres la van imitar adoptant un sol color de la camisa per a tots els seus castellers. Això mateix ho explicava l’Emili Miró, casteller vendrellenc d’aquella època i, per tant, gens tendenciós, que desmentia les informacions que apuntaven que anteriorment alguna colla del Vendrell ja anava uniformada.
Tot i que a poc a poc s’havia iniciat una revifalla, amb la recuperació progressiva del quatre de set amb el pilar al mig, el cinc de set i el tres de set per sota, l’actuació que va capgirar la dinàmica dels darrers anys fou la de l’Arboç del Penedès de l’any 1932 que va permetre descarregar el dos de set i carregar el quatre de vuit. Aquest darrer castell no es veia a les places des de 1908, quan la Colla Vella va carregar el darrer de la decadència. Tots aquests castells els recuperà també la Colla. El mes de setembre la Colla s’emportà el primer concurs de castells celebrat a Tarragona amb el dos de set descarregat com a millor castell de la jornada. La nota curiosa d’aquell certamen és que el músic Pau Casals era el president del jurat.
Aquella Renaixença castellera representada pel quatre de vuit carregat de l’Arboç (que després es va descarregar a Montblanc l’any 1934) va tenir un acabament nefast per l’esclat de la Guerra Civil, que s’emportà totes les il·lusions i moltes vides. El cap de colla, el Gravat de Rabassó, també va morir en aquell context, tot i que d’un accident laboral.
El 14 de gener de 1939 entraren a Valls les tropes del general Franco i l’aleshores alcalde Joan Cusidó Calbet encarregà a Ramon Barrufet Fàbregas, cap de colla de la Nova d’abans de la guerra, l’organització d’una colla formada per tots els castellers vallencs. El 23 de gener, amb la primera actuació oficial d’aquella “barreja” que va rebre el nom genèric de Xiquets de Valls, començava una etapa imposada per als castellers que duraria fins al 1946.
Durant aquells vuit anys hi hagué moltes raons entre els castellers procedents de les dues colles i el sostre assolit fou el quatre de vuit i el dos de set. Per tot plegat, i amb la voluntat de recuperar la Colla Vella dels Xiquets de Valls, un grup de castellers rosats d’abans de la guerra, juntament amb gent jove que mai no havien fet castells abans, van fer una actuació a Cabra del Camp el 15 de setembre de 1946, embrió del que tornaria a ser la Colla Vella que, malgrat les pressions i la manca de reconeixement polític, es presentava a la plaça del Blat el 2 de febrer de 1947.
Extracte de la conferència pronunciada per Guillem Bartolí i Balañà el 30 de juny de 2001, dins el cicle “Colla Vella, història i panoràmica social”
 |
| 4 de 8 carregat a l'Arboç l'any 1932. |
|
|
|
|
|
|
|
|
